La Corrupción como mecanismo de fidelización : el caso de la Cataluña borbónica (1714-1770) / Josep M. Delgado Ribas
Delgado i Ribas, Josep MariaEn:
Illes i imperis. Estudis d'historia de les societats en el món colonial i post-colonial. Barcelona, núm. 16 (2014) , p. 71-88
Número monogràfic: "Corrupción, codicia y bien público en el mundo hispánico (siglos XVIII-XX)". Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.
La derrota dels austracistas catalans va suposar una ruptura del pacte constitucional fundacional de la monarquia hispànica. Després de la Guerra de Successió (1701-1714) es va aplicar a Catalunya el dret de conquesta que va permetre a Felipe V nomenar totes les noves autoritats del país basant-se exclusivament en la fi delidad a la seva causa, molt lluny de criteris meritocráticos. Amb molta freqüència, aquelles noves autoritats botifl ets van protagonitzar un escenari de corrupció generalitzada (especialment entre les dècades de 1720 i 1740) que es va estendre a tots els nivells de l'administració. En el plànol local, per exemple, el comportament poc virtuós d'alcaldes i regidors no era més que el refl ejo d'un model polític on la corrupció generalitzada actuava a manera de lubrificant que greixava el funcionament d'unes institucions repressives que necessitaven de la col·laboració interessada de molts catalans.
